Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moments.... Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moments.... Mostrar tots els missatges
dimarts, 31 de desembre del 2013
dissabte, 23 de novembre del 2013
dimarts, 22 d’octubre del 2013
diumenge, 8 de setembre del 2013
dimecres, 21 d’agost del 2013
PUNT I SEGUIM?
![]() |
| © Senén Escoda |
Sempre m’han explicat com van crucificar aquell home,
tenia la meva edat.
Han passat els anys, des de llavors, i, si no s’han
equivocat contant, ja en són 2013; tot i així sembla que la mentalitat d’alguns
essers humans ha evolucionat molt poc.
No es bo quedar-se estancat o enrocar-se obviant el
nostre voltant. Donaré un gir al blog, ara que m’he modernitzat (ja tocava
deien alguns) i he creat una web i una pàgina d’estes del Facebook. En ambdós
llocs podreu trobar tot el que fa referència al meu treball fotogràfic.
Aquí... Potser aquí, haureu d’entrar sovint per esbrinar-ho.
dimarts, 4 de juny del 2013
GOVERN? TITELLES!
![]() |
| © Senén Escoda |
Ja fa dies que
m’ha pujat la mosca al nas. Podria queixar-me un i altre dia de la
incompetència del personal de l’estat. De la infinitat de milions que s’estan embutxacant
gràcies als quatre desgraciats als que encara no ens han fotut fora de la feina. Ara encara ens volen fotre més el
pel i els calers, perdoneu-me però abolir un salari mínim és lo últim que em
faltava sentir.
Tenim una colla
de titelles, lo més fort és que aquestes no tenen collons de sortir al carrer. (Almenys els podríem tirar quelcom.)
dimarts, 23 d’abril del 2013
diumenge, 3 de març del 2013
diumenge, 24 de febrer del 2013
diumenge, 25 de novembre del 2012
25 – N. Eleccions al Parlament Català.
Estimades persones que ens
“representeu” políticament.
Estic content!, no hi ha hagut
majoria absoluta de cap partit polític, admiro la pluralitat i la diversitat
d’opinió.
Crec que qualsevol persona, independentment
de les seves característiques com a individu, pot aportar quelcom positiu a la
resta de la societat. És per això que els demano sentit comú, que deixin
d’enganyar-nos, de treballar pel que realment els paguen: pel poble.
I, si us plau, facin-ho tots
plegats, la unió fa la força, dialoguin, discuteixin, intercanviïn propostes
(estic convençut que en tenen de molt bones) i punts de vista, però sobretot
arribin a acords que beneficiïn a la majoria
de la població resident a Catalunya i no pas a quatre gats com fins ara.
(als del “partido”)
Treballin per nosaltres, és el
seu deure. Cada nit me’n vaig a dormir pensant que sóc jo (juntament amb tantes
i tantes persones) qui treballa per vostès. Tinc la sensació que es passegen
amb cotxes oficials, reben dietes a tort i a dret, iPads, iPhones, que
gaudeixen de pensions vitalícies i del fet de no caure’ls la cara de vergonya
quan surten als mitjans de comunicació o al mateix Parlament a expressar-se
oralment. (estic tranquil, segurament és una sensació meva)
Senyories, us deixo una imatge,
un far amb una tempesta de fons. Durant els darrers dies de campanya he
observat que són uns experts en paral·lelismes i metàfores, així doncs me’n puc
anar tranquil a dormir, entendran el missatge.
Bona nit!
![]() |
| © Senén Escoda |
dilluns, 5 de novembre del 2012
LA IAIA
Si tot va bé, d’aquí deu anys la
iaia haurà viscut un segle. Ella diria: “si Déu vol”.
Amb 90, les ha vist de tots
colors, una infància dura, la pobresa a flor de pell i un estat de salut
delicat des de fa molts anys.
Pel camí moltes alegries i també
no tantes.
Més de 50 anys de casats amb el
iaio (gran, lo tendero!) tres fills, 5 nets i ara reclama ser besàvia.
A ella, al iaio (a qui no vaig
poder fotografiar) i a qui realment els va ajudar i està ajudant a viure els
darrers dies el millor possible.
![]() |
| © Senén Escoda |
dilluns, 1 d’octubre del 2012
DAVID i GOLIAT
Repartiment.
Goliat:
l’economia.
David: el
poble.
Saül: el
govern
Sinopsi:
David, Goliat i Saül una història no tant llunyana...
Goliat no s’imaginava mai que David, sense armadura i
amb una fona a la mà, s’atrevís a enfrontar-s’hi.
Goliat potser no s’imaginava mai el seu destí.
David fou amenaçat i perseguit per l’envejós de Saül
la resta de la seva vida. La resta de la seva vida?
David fou rei de Judà.
------
Senyores i senyors, la funció és a punt de començar,
hem sap greu haver-los desvetllat el final, de fet la majoria de vostès vàreu
anar a veure tres hores de Titànic, sabent que al final als de sempre els
tocava el rebre. Connectin els mòbils, les xarxes socials i cridin, cridin ben
alt, potser el vent s’endurà les paraules al lloc adequat.
Poden aixecar-se dels seients, mobilitzar-se, i fer el
que vulguin, això si, facin el que facin, amb respecte, sense violència i donin
una lliçó a qui més se la mereix.
David:
![]() |
| © Senén Escoda |
Goliat:
![]() |
| © Senén Escoda |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)









