CAPÇANES, L'OBLIT DEL PRESENT

És cert; no es pot dir blat fins que no el tens al sac i ben lligat. 

De la terra i de la gent que en viu n’he extret el meu treball, amb dedicació i constància com ells, que per elaborar el producte final, han de treballar de valent. 

No dono per acabat el treball, simplement tanco la primera etapa i espero poder obrir la segona d’aquí no gaire. 

Darrera d’aquestes imatges hi ha molta paciència, sobretot dels qui hi surten i dels qui han hagut de patir veure les imatges massa vegades. 

A ells i sobretot a la persona que més vegades les ha vist.

© Senén Escoda

© Senén Escoda

© Senén Escoda

PETÓ (Segona part)

Vull dedicar aquest post a la dona i l’home de la foto.

La imatge no és meva,  l’ha fet un dels homes que , segurament, més visita aquest lloc.

Si no fos pel que ens hem ensenyat no podria escriure aquestes paraules.

Vosaltres no ho veieu però instants abans de prémer el botó, els seus llavis estaven en contacte.

Grilla i Tendero....gràcies!

© Tendero

PETÓ

© Senén Escoda

Un petó ho cura tot? 
...depèn de qui te'l faci.

AUTORETRAT

                                         Diuen que l'últim dia de l'any és el dia dels nassos. 

                      Ho és perquè hi ha un home, el qual en té tants... com dies li queden a l'any.

                                       Jo nomes en tinc un, de nas, però molts  per endavant!

© Senén Escoda

                                                 Aquets és el primer autoretrat de l'any. 

                        Present i passat és solapen davant d'un futur en constant creixement.

                                              Insisteixo: els homes grisos no són bons!!!

EL PENSADOR

© Senén Escoda

Paris, la ciutat de... la llum!!!