Ni cinc minuts, a vegades el sol passa del groc més intens al vermell
càlid, per acabar d’allunyar-se, allà on no el veu ningú.
Dóna pas a la lluna; presumida, ens porta un “modelet” cada dia, del
llarg al curt, passant pel negre més
intens.
Quan va de blanc, sóc jo qui quedo eclipsat.
 |
| © Senén Escoda |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada