Lo negre de Capçanes

LO FAR (lighthouse)

2012-02-12T20:44:00.003+01:00

Quina us agrada més?

Which one do you prefer?

GAIÀ, el riu.

2012-02-12T19:45:00.002+01:00

CAPÇANES, L'OBLIT DEL PRESENT

2012-01-29T21:56:00.002+01:00

És cert; no es pot dir blat fins que no el tens al sac i ben lligat.

De la terra i de la gent que en viu n’he extret el meu treball, amb dedicació i constància com ells, que per elaborar el producte final, han de treballar de valent.

No dono per acabat el treball, simplement tanco la primera etapa i espero poder obrir la segona d’aquí no gaire.

Darrera d’aquestes imatges hi ha molta paciència, sobretot dels qui hi surten i dels qui han hagut de patir veure les imatges massa vegades.

A ells i sobretot a la persona que més vegades les ha vist.

PETÓ (Segona part)

2012-01-23T21:37:00.004+01:00

Vull dedicar aquest post a la dona i l’home de la foto.

La imatge no és meva, l’ha fet un dels homes que , segurament, més visita aquest lloc.

Si no fos pel que ens hem ensenyat no podria escriure aquestes paraules.

Vosaltres no ho veieu però instants abans de prémer el botó, els seus llavis estaven en contacte.

Grilla i Tendero....gràcies!

PETÓ

2012-01-08T21:32:00.001+01:00

Un petó ho cura tot?
...depèn de qui te'l faci.

AUTORETRAT

2012-01-01T20:48:00.005+01:00

Diuen que l'últim dia de l'any és el dia dels nassos.

Ho és perquè hi ha un home, el qual en té tants... com dies li queden a l'any.

Jo nomes en tinc un, de nas, però molts per endavant!

Aquets és el primer autoretrat de l'any.

Present i passat és solapen davant d'un futur en constant creixement.

Insisteixo: els homes grisos no són bons!!!

EL PENSADOR

2011-12-18T21:54:00.000+01:00

Paris, la ciutat de... la llum!!!

ANTICICLÓ

2011-12-11T11:43:00.000+01:00

CORREFOC

2011-12-04T22:42:00.001+01:00

Si em coneixeu, sou conscinets que no en tinc res de competitiu... Ho definiria com que m'agrada superar-me.

Aquesta és la fotografia guanyadora del darrer concurs on m'he presentat.

Les votacions dels treballadors i treballadores de l'entitat organitzadora del mateix, han decidit que era la millor....

LOUVRE

2011-12-04T22:34:00.000+01:00

Mostra de Teatre de Barcelona v2.0

2011-11-24T23:28:00.000+01:00

FELICITATS!!!!!!!!!

Petits passos...
... grans resultats!

BASTARDS & CIA(nur)

2011-11-16T23:18:00.002+01:00

Vull agraïr la paciència que he tingut amb la meva amiga i creadora d'aquest cartell, la Lu. (Jo no li dic mai així però és com li diu tothom).

M'agrada visitar el seu bloc, de tant en tant, per això us passo el link: lugarriga.blogspot.com.

Qui sap, potser podem compartir aquesta afició.

Admiro aquelles persones que fan coses amb passió, amb dedicació, que s'entreguen amb cos i ànima.

Després d'admirar, premo el disparador. (Potser he fet tard, sí, però el record no me'l treu ningú.)

BASTARDS

2011-11-16T21:23:00.000+01:00

ESTALVI ENERGÈTIC

2011-11-06T23:29:00.002+01:00

Els experts, són experts, i alguns de nosaltres no ho som tant. Jo em puc considerar observador i criticable, però mai serè un bon crític i molt menys, un expert.

Però com a observador i sobretot com a consumidor d’energia elèctrica, em costa veure clar si una modificació d’horari, dos vegades a l’any, m’ajuda a estalviar.

Perdoneu-me, però des de fa uns dies, quan plego, per allà a les sis de la tarda, em trobo un paissatge immillorable, fosca nit.

Pels que no ho tingueu clar adjunto una petita mostra.

Shhhhh!!!! QUÉ HI HA ROBA ESTESA!!!!!

2011-10-16T22:15:00.000+02:00

I després de la pluja... la calma

2011-10-10T21:17:00.000+02:00

Lo negre de Capçanes publica:

2011-10-10T20:44:00.000+02:00

a la Vanguardia....

a l'Avui...

al SORTIM

i al TR3SC....

VILLON (Al Teatre del Raval)

2011-10-04T22:07:00.000+02:00

Plourà? (En fa de dies que ho demanem!)

2011-10-03T21:56:00.000+02:00

IN-DIA

2011-09-08T22:17:00.000+02:00

Agraeixo les visites que heu fet per veure les fotos del viatge... i no vau trobar res.

Ara ja en teniu una petita mostra i penseu que el millor... està per penjar.

ELS DILLUNS JA LES TENEN AQUESTES COSES

2011-06-19T21:27:00.000+02:00

Els dilluns... i els altres dies!!!!

Sobre les paraules...

2011-06-01T23:28:00.000+02:00

Tocar el Cel

2011-05-31T23:43:00.000+02:00

Aquest magnífic sostre, un blau intens, l'accés al més enllà.

De petit volia ser; ara també. Des de llavors estic lluitant per aconseguir-ho.

L'OBLIT DEL PRESENT

2011-05-08T23:17:00.000+02:00

Vull donar les gràcies a totes aquelles persones que m'estan ajudant en la realització d'aquest treball, per les estones compartides i les que espero seguir compartint.

També agraeixo les petites històries d'aquest petit poble que m'heu explicat.

Gràcies a l'home de la foto i a la dona que està al seu costat, per la pàciència que han tingut amb mi, també per tot el que m'han ensenyat i m'ensenyen, encara que ara, no tant d'aprop com ens agradaria.

CAMPçanes

2011-03-14T16:27:00.000+01:00

OPORTO

2011-02-23T00:14:00.001+01:00

Les ciutats amb riu són molt romàntiques..., i si no ho són, s'hi acaben convertint.

ACARONANT EL CEL

2011-02-01T00:10:00.000+01:00

PERÒ... ON ÉS?

2011-01-31T20:18:00.001+01:00

Ha vist la llum...

Hivern

2011-01-17T20:26:00.000+01:00

SI LA BARQUETA ES TOMBA....

2010-12-26T12:18:00.003+01:00

LA MEVA PRIMERA VEGADA

2010-12-18T21:20:00.003+01:00

del cel a l’infern en sis segons.....

Novembre de 2010, com diu lo pare “un any per recordar?”

Vull donar les gràcies a la Cris, de Bohemia’s sense ella no hagués tingut aquesta oportunitat, també els li vull donar a la Lourdes per ficar-se més nerviosa que jo (amb els meus ja n’hi havia prou), a la Lilou per deixar-me l'ordenador, també donar-los als que van contestar el telèfon el dijous abans de l’homenatge i, a totes i tots els que dediqueu una estona a fer un cop d’ull en aquest blog.

La història es remunta un parell o tres de setmanes anteriors al 20 de novembre, en un sopar, en algun bar de l’eixample de Barcelona. Setmanes més tard, a punt de tocar les 7, evito parlar per telèfon amb la Cris, i el mateix capvespre, tot sopant, hauria d’escoltar el que una part de mi havia desitjat, poder ser el “fotògraf” de l’homenatge a Ricard Salvat. (de fet això no hauria de dir, però no en tenien cap altre)

Capacitat... m’hi veia, la por estava dipositada en quina ISO utilitzar per evitar el màxim possible l’aparició de ruido, tenia una bona òptica, un 17-50 2.8, i dic tenia perquè el dijous abans de la funció vaig tenir una agradable sorpresa, a les 8 de la nit m’adono que l'òptica està trencada. Un bon cop l’ha convertit en una lent fixa que no enfoca.

Sang freda, la suor de més de trenta dies de treball i una targeta de crèdit serviren per adquirir una nova òptica, més gran (i després diuen que el tamany no importa...) més potent i amb la mateixa lluminositat, el 24-70 2.8 de nikon. (impressionant)

Dilluns, nou de la nit, teatre Roema. 400 persones, segons els organitzadors molts, molts més i segons la policia quatre gats. Ah, i jo, allí, en un raconet, esperant que obrin el teló, tot fosc, xiuxiueig del públic, el discurs que no es pot filmar ni fer fotos, que s’han d’apagar els mòbils,... això que ja sabeu i de sobte: s’aixeca el teló. I amb ell inicio la batalla, hi ha dos paios amb uns "camerots" impressionants, cada clik com si em caigués una bomba al costat, poc a poc em faig petit fins al punt que la càmera m’aixafa, és llavors quan m’aixeco, camino, em moc, entre els passadissos que separen els dos blocs de cadires, entre les càmeres, els mitjans de comunicació i disparo, si, enfoco i disparo, vaig agafant seguretat clik a clik, pas a pas.... s’acaba l’obra i em busquen, estic allí assegudet, al ven mig d’una escala, allunyat de tots els actors, de les copes de vi i del fotocol final dels collons, estem junts, jo, la càmera, les miro i estan bé, em miren i estic bé. Ho he aconseguit!!!

NAPOLI

2010-12-12T23:47:00.002+01:00

Mans i mànigues

2010-11-18T19:42:00.003+01:00

Tardor

2010-11-10T20:42:00.004+01:00

Esperant-la

2010-11-07T23:35:00.002+01:00

MÉS ENLLÀ....

2010-11-01T14:58:00.003+01:00

LA MAR DE MACA

2010-10-24T18:57:00.003+02:00

Correm cap a la platja, et dic que t’he d’ensenyar quelcom; correm. Em segueixes agafada de la mà. El vent acarona suaument els teus cabells, t’has tret les ulleres i finalment puc veure l’intens color dels teus ulls. Seguim avançant i per fi, arribem a peu platja. De sobte, em frenes i comuniques la negativa de seguir caminant. No et vols embrutar les sabates: - “amb aquestes no, no en tinc cap més”-

Em faig petit i trec el peu de la sorra. Preguntes que era i no t’ho vull dir. Empesa per la curiositat demanes que t’hi porti. - “Ara no puc”.- Ens en tornem, començo a mirar a tot arreu, intento evitar qualsevol contacte amb els teus ulls. Dels meus en cau una petita llàgrima. Ara el vent segueix fent dansar els teus cabells, i, a més a més, ajuda a eixugar-me la petita gota salada que suaument he deixat caure galta avall.

Ho tenia tot pensat:

“Entravem els dos, agafats de la mà, ja he vist el lloc, allà davant, una mica més a la dreta d’on hem trepitjat per primera vegada la sorra. Envoltats d’arena ens aturem vora mar. Suaument tanques els ulls i em fico darrera teu. A cau d’orella xiuxiuejo que escoltis el mar i no els obris fins que ho creguis convenient. Ara, el vent, suau, ens envolta a tots dos. El sol, paulatinament es va allunyant, no obstant, segueix escalfant-nos el suficient per contrarestar l’humida brisa.

Abraçats, et sento, em sents, sentim el mar, el sol, la sorra i l’aire; finalment el nostre voltant es paralitza i ho puc pronunciar: t’estimo.”

REBOST

2010-10-12T13:31:00.004+02:00

No hi puc fer més, em vaig criar en un entorn plenament rural, i trobo a faltar el gust a les coses que compro. L’aviram, la verdura, i la fruita de les botigues, no tenen ni gust ni olor. Per sort, i no tant sovint com a mi m’agradaria, puc pujar al poble i obrir la porta del rebost. La primera sensació de frescor em condueix a un ambient humit, és llavors quan tanco els ulls i, inspirant suaument, sento l’olor de les “tomates” collides a l’estiu. Tot plegat em transporta a l’infantesa, quan arremetia els ànecs que s’havien escapat del corral i caminava descalç per l’hort, mentre esperava que s’omplissin els recs i observava madurar els fruits. De sobte torno en si, una “tomata” podrida em cau al cap.

NATURAL-MENT

2010-10-11T22:21:00.010+02:00

Deixo una petita mostra d’animalets els quals, en una cultura no molt llunyana, probablement poden arribar a ser un dels àpats més apreciats. És evident que els gustos i els punts de vista canvien, dependrà dels estereotips, els prejudicis, l’entorn familiar on hem crescut, la societat o altres factors que ens envolten. Tots ells són respectables, visquem cap per amunt, cap per avall, en una societat plena de masses o aïllats d’aquestes.

No sóm el centre de l’univers, si no una petita part d’ell, una petita part de la societat; persones que podem contribuir a crear un món millor, on poguem seguir veient, menjant o fotografiant el que ens envolta, això sí, pensant amb la resta i respecatant-nos. Com va dir aquell bon home, “recordeu, els petits canvis són poderosos”.

IMMIGRANTS METROPILITANES

2010-10-11T00:44:00.005+02:00

En els últims temps, en els que els preus i la vida a la gran ciutat s'han disparat fins a situacions, en ocasions, inassequibles; molta gent s'ha vist obligada a viure a la perifèria per tal de gaudir de millor qualitat de vida i de més tranquil·litat. Això ha obligat a gent que encara conserva la seva feina a la ciutat, a invertir part del seu temps en desplaçaments diaris d'anada i tornada. Aquest es converteix en lectura, en reflexió, en espera, en lligams creats amb altra gent que a la vegada també fa el mateix trajecte. En resum, en històries.

En el treball s’ha volgut mostrar una petita part d'aquestes històries. Dones, que per motius diferents fan aquests trajectes, dones que somnien dins un tren, o que potser tan sols repassen mentalment la llista de coses que els quedarà per fer un cop hagin arribat a casa... Amb les seves mirades volem reflectir una realitat que cada dia s'ha fet més quotidiana.